vanité

vanité, n.


1. (orgueil) gi(e)lp/gelp/gylp (nt. a), v.h.a. gelf, v.s. gelp ♦ gi(e)lpgeornes (f. jō) ♦ īdelgi(e)lp/īdelgelp (nt. a) ♦ lēasgi(e)lp (m. a) ♦ unrihtgilp (m. a) ♦ selflīce (nt.).


2. (futilité)
gemearr (nt.) ♦ īdel (m.) ♦ īdelnes > a.m. idleness, v.h.a. īdalnissa {f. jō}, v.fr. īdelnisse (f.).