ange

ange, n.


1. en(c)gel/engyl/angel/ænl (m. a) > angel, got. aggilus (m. u et i), v.n. engill, m.h.a. engil/angil > all.m. Engel, v.s. engil (m.), v.fr. ang(e)l/engel (m. a) ♦ heofonengel (m. a) ♦ ūpengel (m. a) ♦ wuldorgāst (m. a). anges mægenþrymm (m. i). anges déchus sīo werge sceolu (f. ō). des anges angelic engelcund engellic/englelic. race des anges engelcynn (nt. ja).


2. (NOMS DIVERS)
artisan de la paix friþowebba/freoþowebba (m. an). messager ǣrendgāst (m. a) ♦ wilboda (m. an). messager de Dieu godes boda (m. an). pacificateur/conciliateur friþowebba/freoþowebba (m. an). serviteur de la paix friþoscealc/freoþoscealc (m. a). serviteur puissant mægenþegen (m. a). race glorieuse (anges) wuldorhēap (m. a ?).