ouïe

ouïe, n.


1. (audition) (ge)hī(e)rnes/(ge)hȳrnes/(ge)hērnes (f. jō) ♦ (ge)hlyst (nt.), v.s. hlust ♦ heorcnung/hearcnung (f. ō).


2.
ouïes (ORIFICES) cīan (pl. an).