ouïe, n.
1. (audition) (ge)hī(e)rnes/(ge)hȳrnes/(ge)hērnes (f. jō) ♦ (ge)hlyst (nt.), v.s. hlust ♦ heorcnung/hearcnung (f. ō).
2. ouïes (ORIFICES) cīan (pl. an).
ouïe, n.
1. (audition) (ge)hī(e)rnes/(ge)hȳrnes/(ge)hērnes (f. jō) ♦ (ge)hlyst (nt.), v.s. hlust ♦ heorcnung/hearcnung (f. ō).
2. ouïes (ORIFICES) cīan (pl. an).