vide

vide, adj. et n.


1. adj.a. ǣmettig/ǣm(e)tig/ēm(e)tig > a.m. empty ♦ gǣsne/gēs(i)ne/gēasne gelǣr, v.h.a. lāri (ja/jō), v.s. lāri (ja/jō) ♦ hlanc > a.m. lank ♦ īdel/ȳdel > a.m. idle, v.h.a. ītal > all.m. eitel, v.s. īdal, v.fr. īdel. (ESPACE) ǣmettig ←. (TERRES, DEMEURE) wēste > a.m. waste, v.h.a. wuosti {ja/jō}, v.s. wōsti, v.fr. wōste.
devenir vide (ge)īdlian (Vf2). être vide (ge)īdlian (Vf2) ♦ rūmian (Vf2). les mains vides, loc. adj. gelǣr ←.

b. vide de lēas, got. laus, v.n. lauss, v.h.a. lōs > all.m. los, v.s. lōs, v.fr. lās ♦ tōm. vide d’habitants ǣlǣteǣmen wēstenwēstig.

2. n. (néant) ǣmtignes (f. jō) > a.m. emptiness ♦ īdelnes > a.m. idleness, v.h.a. īdalnissa {f. jō}, v.fr. īdelnisse (f.) ♦ lǣrnes (f. jō).