déclinaison

déclinaison, n.


(GRAMM.) declīnung (f. ō) ♦ fiell/fyl(l)/fe(a)ll (m. i), v.n. fall (nt.), v.h.a. val (m. i et a) > all.m. Fall, v.s. fal (m.), v.fr. fal/fel (m.) ♦ gebīgednes/gebēg(e)dnes/gebȳgednes (f. jō). première déclinaison sēo forme declīnung (f. ō). deuxième déclinaison sēo ōþer declīnung (f. ō). troisième déclinaison sēo þridde declīnung (f. ō).