entente

entente, n.


1. (traité) se(a)ht/sæht (m. i), v.n. sátt.


2.
(coalition, complot) efentēam/efnetēam (m.) ♦ gecwedrǣden/gecwydrǣden/gecwidrǣden (f. jō) ♦ gecwis (f.) ♦ rǣd/rād/rēd (m. a), v.n. ráð (nt.), v.h.a. rāt (m. a), v.s. rād, v.fr. rēd.


3.
(harmonie) bonne entente ānmēde (nt.) ♦ ānrǣdnes/ānrēdnes (f. jō) ♦ efenheort gemōdsumnes (f. jō) ♦ (ge)sehtnes/(ge)sæhtnes (f. jō) ♦ (ge)sibsumnes (f. jō) ♦ (ge)þwǣrnes/(ge)þwēarnes (f. jō) ♦ sibb, got. sibja, v.h.a. sibba/sippa > all.m. Sippe {f. jō}, v.s. sibbia, v.fr. sibbe (f. jō) ♦ sōm (f.).