sagesse

sagesse, n.


1. (sagacité, jugement) gearowitolnes (f. jō) ♦ gescēadwīsnes (f. jō) ♦ geþe(a)ht/geþæht (f. et nt. i) ♦ gewit(t) (nt. ja) > a.m. wit, v.h.a. giwizzi {nt. ja} ♦ glēawnes/glauwnes (f. jō) ♦ glēawscipe (m. i) ♦ snotornes/snoternes (f. jō) ♦ snotorscipe (m. i) ♦ snyt(t)ru/snyt(t)ro/snyteru/snutero (f. ō et īn), got. snutrei (f. īn) ♦ snyttrucræft/snyt(t)rocræft (m. a) ♦ wīsdōm (m. a) > a.m. wisdom, v.n. vísdómr (m. a), v.h.a. wīstuom (m. et nt. a) > all.m. Weistum, v.s. wīsdōm, v.fr. wīsdōm ♦ wīsnes (f. jō) ♦ witolnes (f. jō). maison de la sagesse snyttruhūs/snytrohūs (nt. a).


2.
(bon sens, prudence) gerād (nt.) ♦ gescēadwīsnes (f. jō) ♦ rǣd/rād/rēd (m. a), v.n. ráð (nt.), v.h.a. rāt (m. a), v.s. rād, v.fr. rēd ♦ snotorscipe (m. i) ♦ wærscipe/werscipe (m. i). avec sagesse frōde(ge)wīslīce, v.h.a. wīslīcho ♦ gewyrdelīce glēaweglēawlīce/glēowlīce hohlīce/hoglīcehohfullīce horsclīce, v.h.a. horsclīcho ♦ rǣdlīce snotorlīcewīse, v.h.a. wīse.